All Time Top Ten of Conflict

Wikipedia
Wikipedia l'è una enciclopedia líbera e üniversal, dispunibila sül web e scrivüda in culaburaziun intal Internet dai internauti stess druvanda un prugrama líber wiki numinaa MediaWiki. L'è stada fundada in del 2001 e ghe n'è di versiun in 271 lengu. La version inglesa a l'è la püsee grosa e la Wikipedia in lumbard l'è nasüda in del 2005. Tücc i Wikipédi insema i riven a püssee da 60 miliun da vísit al dì e l'è vün di des sit püsee visitaa
FC Internazzional Milan
El Football Club Internazionale Milano, mei cognossud coma Internazzional o pussee fazil Inter, a l'è una squadra de folber de Milan. In di temp del fassism l'era ciamada Società Sportiva Ambrosiana e Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter. I color del club, fincora de la fondazzion, inn el negher e el bloeu
Asia
L'Asia a l'è el continent plussee grand e popolos. La quata el 8.6% de la superfix totala de la Tera e, cont plussee de 4 miliard de popolazion, la g'ha denter plussee del 60% de la popolazion umana d'incœ. L'Asia la se trova in de l'emisferi oriental e in quel setentrional, e a l'è per tradizion domà la part orientala de l'Eurasia, a l'est de Uraj e del Canal de Suez, e a sud del Caucas, del Mar Caspi e del Mar Neger. I cost de l'Asia i inn bagnad a est da l'Ocean Pacifeg, a sud da l'Ocean Indian e a
Svìzzera
La Cunfederaziun Elvetica o Svizera a l'è una cunfederaziun de statt de l'Europa centrala; la gh'ha per vesin Germania, Francia, Italia, Austria, e Liechtenstein. Quest paes chì al gh'ha una fort tradiziun de neutralità pulitica e militar, però anca de cuuperaziun internaziunala, vist che l'è la sed de tantin urganizaziun internaziunai
Napoleon Bonapart
Napoleon Bonapart, l'è nassüü a Ajàss, in de la Còrsega, el 15 de agost del 1769, giust dòpo pòch mes che la repùblica de Genoa la gh'aveva vendüu l'isola ai frances. L'è stàa fatt general durant la rivoluzion francesa, quand che l'ha contribuì a difènd el pais contra i stàa de la reazion ch'el ghe daven contra
Chímica
La chímica a l'è la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria. A vardà chèla definizziun chí, al paar ca g'è minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i cambiameent de ligàmm chímich tra i difereent cumpuneent de la matéria. A scaar püssee piscinítt de quii de l'àtum sa va deent in del dumíni de la física . In tütt i mòdi, sa pö dí ca la física la tègn deent la chímica
Germania
La Germania, official Republega Federala de Germania l'è on paes de l'Euròpa centro-ocidentala cont pussée de 82 milion d'abitant. El confina cont la Francia, el Belgi, i Paes Bass, el Lussemburgh, la Danemarca, la Polònia, la Republega Ceca, l'Austria e la Svizera
Corea del Nòrd
La Corea del Nòrd a l'è on paes de l'Asia orientala. A l'è tacada a la Russia, a la Cina e a la Corea del Sud. La gh'ha ona superfiss de 120.540 km² e ona popolazion de pressapocch 23 milion d'abitant. La soa capital l'è Pyongyang
Stòria
La storia l'è la materia che la studia i fat di dì passad, e tucc i vari civiltà, grazzi ai document scrivud sgiò, o transcrivud si gh'hem anca di testimonianze orai. La parolla storia la vegn del grech "ιστορία
MP3
L' MP3 o MPEG-1 Layer 3 a l'è un furmaa prupietari de codes audiu famus perchè a l'è probabilment el püssee dupraa in de l'Internet, suratüt de quand che gh'hinn i prugrama de scambi de file P2P. L'MP3 el permet una gran scerna de qualità de bitrate e de frequenz de campiunament. Se stima che cunt un bitrate de 128 kbps e una frequenza de 44100 Hz, el raport de cumpressiun a l'è de 11:1